Tornem a recórrer a un vers del nostre poètic Himne del Centenari per posar el colofó a la crònica d’un dia històric. Històric, perquè el CF Badalona per fi ha estrenat un estadi cobejat durant molts, molts anys. I històric, també, perquè Badalona per fi té unes instal·lacions dignes i a l’alçada. A l’alçada de tots: de la ciutat, de la nostra història, dels socis i seguidors escapulats i, en definitiva, del tots els badalonins. En una jornada emotiva i amb un ambient absolutament espectacular, el minut de silenci inicial ha servit per homenatjar el record de tots aquells que van treballar, somiar i lluitar per un estadi que, malauradament, molts no han pogut veure en vida. L’èxit d’avui també és patrimoni seu. Després l’equip no ha fallat, com ja ens té acostumats aquesta temporada, i ens ha tornat a deixar una actuació sòlida i solvent per deixar tres punts més a Montigalà. Tres punts amb què recuperem el podi del campionat i prenem punts d’avantatge amb tots els equips de la zona alta.

Manolo González i el seu cos tècnic tan sols havien tingut cinc dies per prendre el pols de la nova gespa de l’estadi i adaptar-se a les dimensions i les característiques del terreny de joc del nou Municipal que, evidentment, difereixen molt de l’antic camp de Montigalà. Ningú no el trobarà a faltar. En tot cas, si alguna cosa ha demostrat aquest equip és que no s’arronsa mai i s’adapta perfectament a qualsevol escenari, sigui quin sigui. Amb unes graderies completament curulles, la sortida dels dos equips damunt del verd ens ha recordat que, més enllà de la festa social escapulada, aquesta tarda es jugava un partit importantíssim per a les aspiracions esportives del Badalona. Els nostres apareixien amb el ja clàssic esquema de tres centrals al darrere i la novetat de Sandro Toscano a la segona línia, cobrint la baixa del sancionat Toni Lao. El Badalona ha començat fort, collant la sortida de pilota de l’Espanyol i ensenyant les urpes ben aviat. Oliva avisava amb un xut tímid tot just al minut 3, i Moha, al quart d’hora, rematava massa alt amb la testa una centrada mesurada de Fran Grima per la dreta. El jove ‘9’, molt actiu, ho tornaria a provar per alt rematant un servei de córner, també des de la dreta, que acabaria a les mans d'Andrés Prieto. Els blanc-i-blaus anirien traient-se la son de les orelles i estirant les línies, tot i que sense gaire profunditat. Una rosqueta de Soria des de la frontal que atrapava Morales sense problemes seria la seva millor opció, tot i que el perill també rondaria l’àrea local al tram final. Abans, però, la jugada que ha marcat l’encontre: bona combinació interior i Gerard Oliva filtrava dins l’àrea per a la incorporació de Robusté, que era envestit clarament. L’àrbitre no dubtava: penal a favor i l’honor –i la pressió– de marcar el primer gol oficial a l’Estadi Municipal de Badalona requeia a les botes d’Iván Agudo. Al castellonenc no li tremolarien les cames i establia l’1-0 enganyant Andrés i posant-la suau a la dreta del jove porter. Era el minut 34 i d'aquí al descans no hem acabat de saber rematar un filial periquito nerviós i un xic imprecís.

La segona meitat ha estat molt més tàctica. El Badalona sabia que l’avantatge al marcador valia el seu pes en or i ha controlat molt bé el tempo del joc a la represa. No oblidem que els de Manolo González encadenen tres jornades de lliga sense encaixar i que són l’equip menys golejat a casa. Aquesta enorme solidesa compensa la sensació, avui, que s’ha gaudit de més d’una oportunitat per sentenciar l’encontre. Sandro en tindria una de molt clara al 57’, culminant una bona combinació entre Grima i Víctor, però enviaria la pilota als núvols. L’Espanyol no generava excessius problemes a la nostra defensa, però Morales hauria d’intervenir per caçar en dos temps un bon cacau frontal d’Álex López (61’). Al davant, Oliva, Agudo i Víctor serien els homes més incisius, però sense definició al tram final. Moyano tindria una bona opció a partir de l’estratègia, però la seva testarrada al segon pal, culminant un servei de falta des de l’esquerra, topava de nou amb un Andrés Prieto molt atent. Tanmateix, per veure la més clara encara hauríem d’esperar fins al 88’: Bruno Vinicius, que retornava a l’equip després de la lesió, aprofitava una mala cessió de la defensa per llançar una cavalcada i plantar-se sol davant Andrés, que li endevinava les intencions pel pal curt i desviava a córner… Aquesta manca de contundència al davant ens ha impedit lligar abans tres punts totalment merescuts i que l’embranzida periquita final ha posat en dubte entre els aficionats més neguitosos. Res de sorpreses: el Badalona ha tirat d’ofici i posició per ofegar els últims intents visitants i segellar un triomf que ens torna a deixar tercers i amb la moral ben alta, a l’alçada de l’estadi. Ja només queden quatre puntets per assolir l’objectiu d’aquesta temporada: la permanència. Aquest és, encara, el discurs oficial de la plantilla. El que vingui després ja serà un regal. Un regal tant o més il·lusionant que el magnífic estadi que avui, de fet, ja hem deixat petit. Només podem créixer. Amunt!

 

>>> Fitxa i acta del partit (RFEF)

>>> Galeria de fotografies (Capital Deporte)

 

Encabat el partit han passat per roda de premsa el nostre primer entrenador, Manolo González, i dos dels capitans que avui han tingut l'honor d'estrenar el nou Estadi Municipal: Fran Grima i José Miguel Morales. Tot seguit podeu escoltar el que han declarat davant els micròfons:




 

Fotografies: Eloy Molina

 

cfbadalona.net