Fotografies: Eloy Molina

 

Si ahir plantejàvem el duel davant el Villarreal B com el més important de la temporada, la victòria d'aquesta tarda també és, per tant, la més important del Badalona aconseguida a data d'avui. En un partit molt igualat i de domini altern, els de Manolo González n'han fet prou amb un bon gol de Sandro Toscano, quan faltaven vint minuts per al final, per tombar un filial groguet que sens dubte ha demostrat per què se'l tem com un dels millors blocs de la categoria i el principal aspirant a entrar en la lluita per les quatre primeres posicions. Amb aquests tres punts, precisament, el Badalona consolida la quarta plaça, s'aferma al play-off i ja li treu cinc punts al cinquè classificat (l'Hércules) i sis al sisè (el mateix Villarreal B), a més de tenir l'average particular guanyat amb aquests dos equips. Així doncs, jornada rodona i l'ambició necessària per aspirar realment a l'ascens, més viva que mai.

Autèntic xoc de titans avui a Montigalà. Des del primer instant els dos equips han deixat clar que no especularien gens amb l'esforç i que, cadascun amb el seu estil de joc, buscarien el triomf sense ambages. L'inici ha vist un futbol obert i alegre; l'esfèrica anava pel terra i els atacs li guanyaven la partida a les defenses. Bruno Vinicius tindria la primera opció tot just al minut 9, rebent en una posició franca a la frontal i provant un xut sec que Ander Cantero atrapava sense problemes, ben col·locat sota pals. Els escapulats controlaven el ritme de la pilota durant aquest començament del matx i fins i tot gaudirien d'alguna opció més que clara per inaugurar l'electrònic, però perdonarien massa als metres finals. Les més destacades, sens dubte, a partir de la verticalitat: primer al quart d'hora amb una contra rapidíssima conduïda per Fran Grima i que s'acabaria difuminant per la mala selecció en la passada. Cinc minuts després, al 20', un bon canvi de joc d'esquerra a dreta tornava a convertir en protagonista el nostre capità: Grima es plantava dins l'àrea en zona de càstig i la deixava amb verí cap enrere però Toni Lao, arribant des del darrere, tampoc encertaria a enviar-la al fons de la xarxa. Pràcticament en l'acció següent, Víctor encara tornaria a avisar amb un llançament de falta escorat a la dreta que Cantero, de nou atent, deixaria en simple intent. Els nostres no s'havien mostrat contundents de cara a porta i això ho hauríem pogut pagar car quan el signe del partit ha canviat: fins aleshores, el filial només s'havia fet notar amb un xut de falta centrat de Cantalapiedra que, emmetzinant-se en la trajectòria, obligava Morales a enviar a córner (13'), però a partir de la mitja hora de joc ha pres la batuta i ha collat de valent. De fet, només la superba actuació de Morales pot explicar que s'arribés al descans amb 0-0: al 37' salvaria amb els peus, i damunt la mateixa línia, una rematada de Carlos López a boca de gol, després d'una precisa centrada de Raba des de la dreta i, al 43', refusava amb els punys una bona testarrada del davanter alacantí al segon pal. Demanant l'hora i superat al darrere: així arribava al descans un conjunt escapulat un xic desorientat en aquests darrers instants del primer temps.

A la segona meitat s'han vist força menys coses, amb tots dos equips més reservats i prudents tàcticament. Ara bé, una d'aquestes coses ha estat el golàs de Sandro Toscano, en una de les poques ocasions locals de la represa. Corria el minut 70 quan, recollint un cuir rebutjat dins l'àrea després d'una internada des de la dreta, l'italià no s'ho pensava i, regirant-se al vèrtex dret, s'inventava una gardela rasa i seca amb l'esquerra que superava l'estirada del porter. Un autèntic cacau que esbandia el lateral de la xarxa i que feia esclatar les graderies de l'estadi, avui amb una de les millors entrades fins ara (prop de 2.000 espectadors). L'1-0 per fi recompensava la insistència escapulada. De fet, just començar el segon temps el mateix Sandro ho havia provat amb un xut desviat des de la frontal i Iván Agudo, sempre referència en banda a cama canviada, havia fregat el gol amb un obús al primer pal que sortia llepant el ferro (61'). Per part castellonenca, ben poca cosa fins aleshores. Això sí: els darrers minuts han estat de patiment. Els de Paco López han fet un pas endavant i han tornat a domar la pilota, tot i que amb poca profunditat. La sensació de perill, ben real, ha arribat a partir de les faltes laterals i el joc directe, però la saga escapulada ha tornat a signar una actuació segura; de matrícula d'honor, de fet, per lligar tres punts d'or que ens permeten superar la barrera mental dels 45 i apuntar ja, efectivament, molt més amunt que la permanència.

 

>>> Fitxa i acta del partit (RFEF)

>>> Galeria de fotografies (Capital Deporte)

 

Encabat el partit han passat per roda de premsa el nostre primer entrenador, Manolo González, Aleix Coch i Sandro Toscano, que amb l'importantíssima diana d'avui encadena dues jornades consecutives marcant a la lliga:

 

cfbadalona.net