Si dissabte passat, amb la victòria a Bunyol, el Badalona va fer un autèntic pas al front de cara a l'objectiu de la permanència, avui els de Manolo González han ratificat les bones sensacions amb tres nous punts que els consoliden en la zona mitja i allunyen, una miqueta més, els fantasmes de les places perilloses de la classificació. El triomf d'aquest matí, a més, ha arribat davant d'un dels rivals més forts del grup i, segurament, amb el millor futbol escapulat de la temporada durant la primera part. En el que portem de 2016 els nostres només han perdut un partit en deu jornades, i ara s'han guanyat el privilegi de poder afrontar la recta final de lliga amb tranquil·litat i sense la desagradable pressió de la taula.

Els primers 45 minuts d'avui seran qualificats per molts com els millors del Badalona aquesta campanya a Montigalà. Tal sensació, tanmateix, no ha vingut donada tant per les ocasions i el joc atacant del Bada com pel domini absolut del ritme del matx i la solidesa de tot el bloc damunt la gespa. Els alcoians s'han plantat al Municipal amb les idees molt clares, cercant el joc directe i el contracop. Més enllà d'un xut massa creuat d'Àlex Cortell al minut 8, però, els de Palop, simplement, s'han vist superats per un Badalona granític al mig del camp (Sergio Maestre, un autèntic mur) i molt intens en la pressió alta. A partir de la referència d'Òscar Muñoz els escapulats avançaven metres i també volien fer mal a pilota aturada. La més clara al tram inicial, de fet, ha estat un cop de cap de Maestre enverinat al segon pal que Marc Martínez ha pogut desviar a córner amb la punta del guant (10'). La velocitat de pilota era altíssima i el joc s'enduria força, però érem nosaltres qui monopolitzàvem la possessió. Tot i així, el gol ha arribat en una acció aïllada: Enric Pi desembussava una situació poc fluida d'Eugeni per banda esquerra amb una centrada passada que sorprenia la defensa visitant i Navarro, que no calculava bé el bot i deixava sol Morgado al segon pal, que no perdonava i afusellava la xarxa (24'). Justa recompensa per a un Badalona incisiu i amo i senyor de l'esfèrica. Deu minuts després, una indecisió de Marc Martínez a l'hora de servir en llarg davant el fustigament d'Òscar Muñoz era a punt de suposar el 2-0, però el rebuig del cerber visitant rebotava en el davanter de Montornès i sortia a dos pams del seu pal dret… Arribaríem així al descans amb un mínim avantatge que tenia gust de poc.

 

David Serrano reapareixeria amb vint minuts a la segona meitat

 

A la represa, i com era d'esperar, la dinàmica ha canviat. Els blanc-i-blaus han estirat línies i ben aviat prendrien les regnes del cuir, si bé amb poca profunditat. Amb Yacine i Liberto com a homes més incisius, els alacantins no han començat a inquietar els dominis de Morales fins al quart d'hora: Anaba ho provava amb una gardela que marxava fora ajustada al pal (57'). A partir d'aquí arribarien els millors moments d'un Deportivo que ens faria mal, sobretot, a la contra. Liberto hauria pogut empatar en dues bones accions d'habilitat dins l'àrea (64' i 69'), però Morales, rapidíssim en la sortida, avortaria totes dues abans que el jove castellonenc pogués trobar porteria. Curiosament, quan més pressionaven els d'Alcoi ha arribat la sentència. Sekou Gassama, que acabava de saltar al camp, aprofitava un bon contracop conduït amb mestratge per Òscar Muñoz per batre amb l'esquerra Marc Martínez i posar el 2-0 a l'electrònic. L'errant marcador de Montigalà ja no es mouria més, tot i que al temps afegit els de Palop han tingut la millor ocasió del partit amb una testarrada al pal d'Àlex Cortell i el posterior xut als núvols d'Abdoulaye Fall. Avui tampoc no era el dia de l'Alcoyano, que encadenarà 10 anys, ni més ni menys, sense guanyar ni marcar a Badalona.

 

>>> Fitxa i Acta del partit (RFEF)

>>> Galeria de fotos

 

Encabat el matx d'aquest matí han passat per la sala de premsa el nostre primer entrenador, Manolo González, i l'autor de l'1-0, el valencià Pablo Morgado. Açò és el que han dit davant els micròfons:

 



 

cfbadalona.net