El Badalona cau a l’Almozara en un matx molt incòmode i, per primera vegada en tota la temporada, encadena dues derrotes consecutives en competició oficial. A més, també és el primer cop a la lliga que perdem per més d’un gol de diferència, tot i que el resultat d’avui és excessiu si tenim en compte els mèrits d’uns i altres. Un gol matiner d’Orbegozo ha marcat del tot una matinal desafortunada en què els nostres no han acabat de trobar la manera de fer-li mal a un conjunt seriós, molt ordenat i amb les característiques del camp ben apamades. Ara toca tancar una setmana trasbalsada encarant-ne una altra amb dos enfrontaments a casa, dimecres i diumenge, en els quals s’haurà de guanyar per seguir endavant i remuntar el fort corrent d’un riu implacable que no s’atura.

Seguint l’esquema habitual amb tres centrals, Manolo González plantejava un onze inicial en què reapareixien Toni Lao i Musa Bandeh i en el qual, al davant, l’absència de Gerard Oliva per sanció era suplerta per una doble punta d’atac: Agus Alonso i Bruno Vinicius. Malgrat aquestes variants en l’alineació, totes les previsions se n’han anat en orris amb el gol matiner de l’Ebro, que tot just al minut 3 s’avançava al marcador gràcies a un rebot afortunat: Óscar Valero posava la cama en una pilota dividida a la frontal per habilitar el debutant Orbegozo, que creuava l'esfèrica davant la sortida de Morales. La pilota, després de rebotar als peus del porter, acabava introduint-se al fons de la xarxa. Un cop molt dur per als escapulats, que amb prou feines li havien pres el pols al partit. En un terreny de joc molt complicat (l’Almozara és, segurament, el camp més petit de la categoria), els nostres no s’han trobat còmodes en cap moment i els aragonesos han aconseguit dur molt bé el joc cap als seus interessos: futbol directe i circulació travada. Toni Lao podia avisar al 20’ amb una engaltada des del vèrtex dret que atrapava Montoya sense problemes. L’únic perill real que podia generar el Badalona era a partir de centrades laterals, especialment de Víctor García, que posaria en problemes la defensa local a partir dels serveis de cantonada. De fet, just abans d’arribar al descans un bon enviament seu des de la dreta era desviat fora in extremis per Maureta. Ara bé, a banda d’aquestes aproximacions, poca cosa a excepció d’una mitja volta d’Agus Alonso dins l’àrea que marxava massa alta (42’). Per part arlequinada la veritat és que encara menys presència en atac, tot i que al 35’ Robusté s’havia de llançar al terra per desviar a córner una ocasió clara de Gabarre, que havia rebut una pilota franca dins l’àrea.

A la segona meitat el conjunt escapulat necessitava una reacció ràpida per provar de posar la por al cos als saragossans, però el cert és que als primers minuts han estat ells, precisament, els que han començat collant: primer amb una centrada perillosa des de l’esquerra que Gabarre rematava en fora de joc i, poc després, tot just al 3’ de la represa, Orbegozo rebia una bona passada en profunditat i, veient Morales avançat, intentava una vaselina que sortia un xic massa bombada. El nostre meta sí que s’hauria d’esmerçar bé, però, cinc minuts després, per refusar un cacau de Valero al sobrebot. Veient com es desenvolupava l’acció, Manolo González mouria fitxa per introduir una aposta inhabitual: Moyano passava a la davantera i Agus Alonso deixava lloc per al debut de Carlos Indiano. Més tard entrarien al camp Iván Agudo i l’altre fitxatge d’aquest mercat d’hivern, Carlos Calvo. El Badalona feia un pas endavant, justament, quan arribava la segona maçada ebrenca: potent cavalcada de Chupe des de camp propi per, després de superar Musa i Maestre, plantar-se  fins a línea de fons per la dreta; la seva passada de la mort, a boca de canó, la rematava Gabarre al segon pal, tot sol amb la canya a punt (60’). El 2-0 ens deixaria molt tocats de cara a afrontar la remuntada, però el cert és que a partir d’aleshores l’Ebro pràcticament renunciaria a l’atac i els escapulats mereixerien més premi. Just després del gol, una centrada des de la dreta impactava en la mà d’un defensor local quan Robusté es disposava a rematar, però l’àrbitre no assenyalava res. El Badalona monopolitzava la pilota i ara sí, amb una mica de pausa, trobava algun forat a la saga blanc-i-blava. Bruno Vinicius culminaria un bon contracop amb un xut des del vèrtex esquerre que impactava al cos d’un defensa, però la més clara seria a les botes d’Iván Agudo, que a deu minutets del final es creava un espai a la frontal i engaltava una fava potentíssima que feia tremolar el travesser de Montoya. Una llàstima, perquè hem fet esforços suficients per retallar distàncies i hauríem generat nervis als jugadors de l’Ebro, obligant-los a tancar-se encara més dins la seva pròpia àrea. En tot cas, els últims atacs a la desesperada (amb Moyano i Maestre com a ariets ofensius) no han resultat i els locals s’han defensat amb ordre per lligar els tres punts. En l’aniversari de Fran Grima, almenys tant ell com la resta de futbolistes escapulats han estat acomiadats amb una sonora ovació per part de la seixantena de betulians desplaçats a la capital aragonesa. Queda clar que questa ensopegada no ens fa abaixar la moral!

 

>>> Fitxa i acta del partit (RFEF)

 

Fotografia: Aragón TV

 

cfbadalona.net