Mala lluna. El Badalona torna a perdre punts en l'últim sospir i es deixa empatar un partit que tenia al sarró amb el temps pràcticament complert, després d'haver-se avançat en el marcador per dues vegades. Els escapulats signen una altra actuació de mèrit, seriosa al darrere i precisa al davant, en un dels camps més complicats de la categoria, però per guanyar s'ha de mantenir la concentració fins al xiulet final: avui dues jugades mal defensades ens priven d'una nova victòria a domicili i certifiquen el desè empat a la lliga; sens dubte, el més amarg. L'equip segueix invicte lluny de casa i diumenge que ve té un nou desafiament a Montigalà: un València Mestalla amb qui ara ens disputem, braç amb braç, l'accés al play-off.

Manolo González tornava a dibuixar un plantejament força ofensiu damunt la gespa, amb tres centrals, un mig del camp poblat i molts homes per davant de la pilota. Moha Ezzarffani retornava després de ser baixa diumenge passat, però al 63' s'hauria de retirar amb molèsties una altra vegada… L'extrem d'origen marroquí ha estat un dels millors durant el primer temps, un període que ha començat apagat però que de mica en mica s'ha anat accelerant vertiginosament. Els llagosterencs han estat els primers a treure's la son de les orelles, i tot just al minut 4 Robert Simón, a boca de canó, hauria pogut fer el gol de l'ex si hagués col·locat millor la punta de la seva bota esquerra a centrada de Marc Fernández. El de Corbera ha estat un autèntic malson per a la nostra saga, que contenia com podia les seves arribades per banda. Manel Martínez, com era d'esperar, ha estat l'altre gran argument ofensiu dels blaugrana, tot i que avui no ha tingut el dia, caient constantment en fora de joc. Per part nostra, i seguint la línia del Miniestadi, quan hem despertat ho hem fet amb contundència. Moha ha tingut el 0-1 en una rematada de cap a la sortida d'un córner des de l'esquerra servit per Víctor, però Moragón ha tingut ben afilats els reflexos per aturar la testarrada amb els peus (29'). En tan sols dos minuts hem generat fins a tres opcions clares de gol: en la jugada següent l'ex de la Damm ho tornava a provar amb una vaselina que sortia un xic alta davant la sortida del porter mallorquí i, encara un minut després, Víctor retallava al vèrtex esquerre i la posava al mig perquè Iván Agudo, en posició franca, rematés massa fluix a les mans del guardapals local (30'). Tot això serviria d'avís a la diana inicial del mateix Agudo, en una acció força semblant: contraatac molt ben ordit per Moha i el cuir a l'interior de l'àrea per al castellonenc que, de primeres i amb l'esquerra, l'enviava al mateix escaire. Era el minut 35 i els sobresalts no acabarien aquí: poc després el mateix Agudo tindria la sentència en un xut de Moha rebutjat en curt per Moragón, però un defensor s'avançaria per desviar l'esfèrica quan l'extrem ja tenia la canya a punt. Els d'Oriol Alsina es refarien del cop, també, amb energia: Morales havia de salvar l'empat per partida doble a les acaballes: primer traient amb els peus un xut creuat de Marc Martínez en una jugada d'estratègia mal coberta i, en el servei de cantonada resultant, refusant sota la mateixa línia de gol una rematada de Samu. Així acabava una primera meitat molt vistosa i que havia evolucionat acceleradament i amb un crescendo espectacular d'arribades a porta.

Curiosament, la segona part ha estat força més tàctica i amb menys ocasions, tot i que ha vist el triple de gols. El Llagostera trobaria l'empat per mitjà de Marc Fernández, que clavaria a mata-degolla una pilota morta que no hem sabut rebutjar en un córner des de l'esquerra, i que fins a tres jugadors locals havien rematat a porta: a la tercera era la vençuda i Morales no podia fer res per evitar l'1-1 (54'). Una llàstima, perquè aquesta diana arribava pràcticament del no-res i ha servit als blaugrana per agafar confiança i empènyer-nos cap enrere durant un tram del matx. En tot cas, la solvència de la nostra defensa (i especialment d'un Robusté marmori) ens ha mantingut amb vida fins al tram final decisiu, quan una arrencada 'marca de la casa' de Fran Grima per la dreta ha originat l'1 a 2. El capità s'internava per la dreta amb decisió i posava una boníssima centrada rasa al primer pal, on Gerard Oliva, en la primera que tenia, no perdonava i l'enfonsava a la xarxa (85'). Semblava que el Badalona havia segellat el triomf amb un gol en un moment crític, però en futbol mai no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat, i això serveix tant a Vila-real com a Palamós… En el darrer minut del temps afegit, i en un simple servei de banda, els gironins aconseguien un empat agònic penjant la pilota i aprofitant el refús in extremis de Morales al primer pal: la bola queia als peus de Samu al vèrtex dret de la petita perquè el sevillà, de xut creuat, afusellés la xarxa a porta buida…

Volen dos punts, de forma cruel i de nou al darrer instant. Perdem una bona oportunitat per rescabalar-nos de la derrota contra el Sabadell de diumenge passat, però tornem a picar a la porta del play-off. Un empat al camp de la UE Llagostera sempre és un botí de mèrit, i confirma que aquest Badalona segueix amb pas ben ferm a la zona alta de la taula. Ara hem de canviar el xip i pensar ja en el partit de dimecres a sa Pobla (18.30 h), en què ens espera el líder indiscutit de la Tercera balear. El calendari no s'atura i la màxima exigència, en el nostre cas, tampoc.

Ja ens agrada.

 

>>> Fitxa i acta del partit (RFEF)

Fotografia: Eloy Molina (Capital Deporte)

 

cfbadalona.net