Marcel Serramitja com a símbol. La lluita incansable del nostre pitxitxi i la seva capacitat de no rendir-se mai i suar cada gol com si fos el darrer sintetitzen perfectament l'esperit d'un Badalona que sembla no voler aprendre mai a perdre. De moment, l'equip es manté invicte a la lliga després de vuit jornades i no sembla que tingui ganes de fer-ho pas a la novena. Ni a la desena. Ni a l'onzena… La primera desfeta arribarà (suposem!), però per ara el conjunt de Manolo González és una màquina de competir, hermètica i compacta. Avui, en un partit vibrant per a l'espectador, ha començat desdibuixat, ha reaccionat amb grapa, ha sabut patir i, finalment, ha llescat un nou punt gràcies a l'èpica i al pur esperit de lluita.

L'arrencada de partit ha estat un autèntic calvari per als nostres, que veien com al minut 8 ja anaven per darrere en l'electrònic després que Pau s'avancés a tothom en un servei de falta des de l'esquerra i rematés amb la punta de la bota per sorprendre Morales a mata-degolla. Era l'inici d'un tram d'encontre nefast del Badalona, que ben bé li hauria pogut costar el partit. En la jugada següent a l'1-0, Cantalapiedra podria haver fer el segon amb un xut creuat des del vèrtex esquerre de la frontal que marxaria fregant el pal. Tanmateix, poc trigaria a doblar l'avantatge el Villarreal, aprofitant una errada en la sortida de pilota des del darrere: amb la defensa descol·locada, Carlos López deixaria per Carlos Martínez i aquest, amb molta sang freda, la picava majestuosament per superar la sortida de Morales. Tot just era el minut 10 i les coses no podien començar pitjor pels interessos escapulats. De fet, el filial n'hauria pogut marcar un parell més si el mateix Carlos Martínez, primer (15'), i Felipe, després (22'), haguessin estat més encertats. La rematada del davanter a boca de canó, culminant un contracop elèctric, sortia llepant el pal, mentre que la fava del capità groguet, més tard, s'estavellava a l'escaire dret d'un Morales amb massa feina… El Badalona ha trigat mig període en entrar al partit, però ho ha fet amb contundència. En el servei d'una falta lateral des de l'esquerra, Aleix Coch ha estat objecte de penal quan anava a rematar a l'àrea petita. Ell mateix s'encarregaria de llançar la pena màxima, però el seu xut marxaria als núvols. Entràvem en uns instants en què els locals patirien molt per defensar les nostres accions a pilota aturada. Un córner en curt, també des de l'esquerra, acabava amb un cacau sec de Víctor des de l'interior de l'àrea que Ander Cantero treia amb problemes al primer pal i, del servei de cantonada resultant, altra vegada picat per Grima, arribava el 2-1 amb una gran testarrada creuada del mateix Aleix Coch, que es rescabalava així de l'errada des dels onze metres. Amb les forces ja igualades, cada equip tindria una oportunitat d'aquí al descans: per part local, una falta lateral de 'Raba' que quasi culminava Carlos Martínez a la frontal de la petita; per part nostra, una clara arribada a partir d'un servei de porteria de Morales que acabaria amb Víctor fent la passada de la mort a Canelada i Mauro refusant la pilota in extremis. 45 minuts d'autèntic vertigen.

La represa ha estat força més continguda, si bé ha començat forta: bona llambregada grogueta i Robusté havia d'intervenir a fons per rebutjar l'intent de Carlitos per la banda; en el rebuig, Cantalapiedra impactava amb l'exterior i l'esfèrica marxava fora per poc. Un ensurt, perquè els de Manolo González prendrien les regnes del joc i aconseguirien que el Villarreal tingués poques estones de control. En aquest segon temps hi hauria menys opcions però força franques: Maestre enviaria als núvols un xut des de l'interior després d'una arrencada de Grima per l'esquerra (57'), mentre que Carlos Martínez -un autèntic malson- encara gaudiria de dues oportunitats (59' i 72') que, per sort, no encertaria a concretar. Al tram final les imprecisions i el futbol directe seria la tònica general, amb anades i vingudes constants. L'entrada de Bruno i Sandro ens donava més qualitat al davant, però Morales salvaria el 3-1 en una arribada de Mario per la dreta. Musa, també entrant des de la banqueta, ho provaria amb dos trets desviats, ja amb el temps complert… Quan el 2-1 semblava escrit, i en una pilota despenjada per Bruno, arribaria el miracle: Fran Grima tocava de primeres amb intel·ligència i deixava tot sol Marcel Serramitja que, encara amb forces després de 94 minuts, enfilava cap a la porteria aguantant el cos a cos a tres defensors i la creuava lluny de l'abast d'Ander. Un final increïble per a un tros de partit en què els nostres, de nou, han tornat a demostrar que per guanyar-los fa falta ser de pedra picada. Vuit jornades sense perdre i amb el cap ben alt. Ara mateix la vintena d'aficionats que s'han desplaçat des de Badalona deuen cantar, orgullosos, tornant en autocar… L'equip, certament, ha lluitat fins al darrer instant per brindar-los aquesta dolça recompensa. Diumenge que ve (17h), un altre os: rebem l'Alcoyano -també invicte- a Montigalà.

 

>>> Fitxa i acta del partit (RFEF)

 

Després del partit, Ramon Duran, periodista de Ràdio Ciutat de Badalona, ha recollit les impressions de Sandro Toscano i de Manolo González. Aquí podeu escoltar el que han dit després del pas per vestidors:


 

Fotografia: VillarrealTV

 

cfbadalona.net